Back Slag van Cuito Cuanavale Afrikaans Batalla de Cuito Cuanavale AST Бітва пры Куіта-Кванавале Byelorussian Schlacht bei Cuito Cuanavale German Battle of Cuito Cuanavale English Batalla de Cuito Cuanavale Spanish Bataille de Cuito Cuanavale French Schluecht vu Cuito Cuanavale LB Slaget ved Cuito Cuanavale NB Batalha de Cuito Cuanavale Occitan

Batalla de Cuito Cuanavale

Infotaula de conflicte militarBatalla de Cuito Cuanavale
Guerra Civil angolesa
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
DataIntermitentment entre el 14 d'agost de 1987[1] – 23 de març de 1988[2]
Coordenades15° 09′ 50″ S, 19° 10′ 23″ E / 15.1639°S,19.1731°E / -15.1639; 19.1731
Resultat
  • La derrota militar de les forces de FAPLA amb fortes baixes i l'abandonament de l'intent de capturar Mavinga i Jamba[3]
  • Retirada durant alguns mesos de la majoria de les tropes de Sud-àfrica i UNITA Cuito Cuanavale[3]
  • Inici de la primera ronda de l'Acord Tripartit[2]
Bàndols
UNITA

Sud-àfrica Sud-àfrica

Angola MPLA

Cuba Cuba

SWAPO

Congrés Nacional Africà

Assessors militars:
 Unió Soviètica[2]
 East Germany[1]
 North Korea[9]
 Vietnam[9]
Comandants
Arlindo Pena Ben-Ben
Abreu Kamorteiro
Demosthenes Amos Chilingutila
Sud-àfrica Magnus Malan
Sud-àfrica Andreas Liebenberg
Sud-àfrica Deon Ferreira
Sud-àfrica Piet Muller 		Agostinho Fernandes Nelumba"Sanjar"
Cuba Ulises Rosales del Toro
Cuba Arnaldo Ochoa
Cuba Leopoldo Cintra Frías
Forces
UNITA:
28,000 militants[4]
37,000 irregulars[4]
24+ tancs T-55[4]
Sud-àfrica:
700 tropes de combat[2]
(més tard 3.000)[nota 1][5]
13 Tancs Olifant[3]
120 vehicles d'infanteria Ratel[3]
1 bateries de Valkiri[3]
2 bateries de G5 howitzers[3]
1 tropa d'obusos G6[3]
12 avions de combat multipaper[3]
4 bomber aircraft[3] 		FAPLA:
6,000 tropes[2]
(més tard 18.000)[4]
150 tancs T-55/62[2]
~97 vehicles d'escorta BRDM-2[2][5]
80+ blindats[4]
~43 BM-21 Grad[2][5]
96 avions de combat multirol[3]
8 bombarders[3]
Cuba:
300 assessors[2]
3.000 tropes de combat (febrer 1988)[2][nota 2][6]
32 T-55/62 tanks[7]
Suport auxiliar
Unió Soviètica:
1.000 assessors[1]
Alemanya Oriental:
2.000 assessors[1]
PLAN:
7,000 guerrillers[2]
MK:
900 guerrillers[2]
Baixes
Total: uns 3,000 UNITA i 42 sud-africans morts, més ferits
Details
UNITA:
3,000 morts[4][8]
 South Africa:
42 morts
90 ferits[4]
5 tancs perduts (2 recuperats)[1]
5 Ratels perduts[1]
6 altres vehicles blindats perduts[3]
2 avions abatut
1 avió estavellat[3]
 Total: uns 4,700 FAPLA i 50 cubans morts, més ferits
Detalls
FAPLA:
4,768 morts[5]
10,000+ ferits[4]
94 tancs perduts[1]
65 APCs perduts[5]
12 avions abatuts[4]
 Cuba:
42[6] soldats morts
7 pilots morts[9]
3 pilots POW[9]
70 ferits (segons UNITA)[4]
6 tancs perduts[2]
6 avions abatuts[9]
 Soviet Union:
4 morts (segons UNITA)[4]
31 ferits (segons UNITA)[4]

La batalla de Cuito Cuanavale va ser un important enfrontament militar succeït entre desembre de 1987 i març de 1988[10] durant el context de la Guerra Civil angolesa i la Guerra de la frontera de Sud-àfrica.

Entre el 9 de setembre i el 7 d'octubre de 1987, les Forces Armades Populars d'Alliberament d'Angola (FAPLA), en un intent de sotmetre finalment el moviment insurgent angolès UNITA en el sud-est d'Angola, va ser repel·lit de manera decisiva en una sèrie de batalles al riu Lomba per la intervenció de les SADF. Amb les FAPLA en retirada fins al punt de partida de la seva ofensiva, a Cuito Cuanavale, el SADF i UNITA va passar a l'ofensiva i va començar el setge amb bombardejos amb artilleria de llarg abast, el 14 d'octubre. Una gran batalla es va produir i Angola, per temor a una derrota, va demanar ajuda a Cuba. Amb reforços cubans, Cuito va resistir i l'avanç de Sud-àfrica va acabar després de sis intents fallits per superar les defenses de les FAPLA i Cuba entre el 13 de gener i 23 de març de 1988. El SADF es van retirar, però va seguir bombardejant Cuito des de distància.

Els angolesos i cubans van iniciar les negociacions de pau el 9 de març de 1988 sota l'empara dels EUA. El 3 de maig els sud-africans es van unir també a la taula negociadora, on van acordar retirar-se d'Angola l'1 de setembre de 1988 i amb l'aplicació de la Resolució 345 sobre Àfrica del Sud-oest l'1 de novembre, la qual cosa va portar a la independència de Namíbia, i després per fi del règim de l'apartheid en el sud d'Àfrica. Els cubans van iniciar la retirada d'Angola que es va perllongar fins a juliol de 1991. Un acord de pau intervingut per Chester Crocker, es va signar finalment el 22 de desembre de 1988 a Nova York.

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Mitchell, Thomas G. Israel/Palestine and the Politics of a Two-State Solution. Jefferson: McFarland & Company Inc., 2013, p. 94–99. ISBN 978-0-7864-7597-1. 
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 George, Edward. The Cuban intervention in Angola: 1965–1991. Londres: Frank Cass, 2005, p. 195–212. ISBN 0415350158. 
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Scholtz, Leopold. The SADF in the Border War 1966–1989. Cape Town: Tafelberg, 2013, p. 235–427. ISBN 978-0-624-05410-8. 
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Weigert, Stephen L. Angola: A Modern Military History, 1961–2002. Palgrave Macmillan, 25 octubre 2011, p. 85–153. ISBN 978-0-230-33783-1. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Holt, C. At Thy Call We Did Not Falter. Zebra Press, 2005, p. 1–18. ISBN 978-1-77007-117-9. [Enllaç no actiu]
  6. ↑ 6,0 6,1 Stapleton, Timothy J. A Military History of Africa. Santa Barbara: ABC-CLIO, 2013, p. 258–267. ISBN 031-339-570-5. 
  7. ↑ Bush War: The Road to Cuito Cuanavale: Soviet Soldiers' Accounts of the Angolan War. Auckland Park: Jacana Media (Pty) Ltd, 2011, p. 128–131. ISBN 978-1-4314-0185-7. 
  8. ↑ Marcum (1990), p. 135. "UNITA and the SADF pursued retreating MPLA forces to the advanced air base and provincial capital of Cuito Cuanavale. There they laid siege to what became known as the Stalingrad of Angola, from December 1987 to March 1988. Caught in a conventional action for which it was ill-prepared, UNITA suffered some 3,000 battle dead from among the ranks of its best units."
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Polack, Peter. The Last Hot Battle of the Cold War: South Africa vs. Cuba in the Angolan Civil War. illustrated. Casemate Publishers, 13 Dec 2013, p. 66–83. ISBN 9781612001951 [Consulta: 25 febrer 2015]. 
  10. ↑ James W. Martin & Susan Herlin Broadhead (2004). Historical dictionary of Angola, segunda edición por Scarecrow Press, pp. 14.


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search